dijous, 29 d’octubre de 2015

Tots Sants o Halloween?


Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions, allunyades en la geografia i en el temps, han celebrat, els primers dies del mes que nosaltres anomenem novembre, una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. Les raons d'aquesta coincidència són inherents a la mateixa dinàmica de la majoria de festes del calendari tradicional: el seguiment del cicle natural, el curs vital de la natura i els períodes estacionals de fred/calor, llum/foscor, etc.
Encara que en la nostra societat actual la vida a la ciutat s'allunya i desconnecta dels cicles naturals, la tardor segueix mantenint aquest caire de canvi i d'inici d'un nou cicle: recomencen les activitats culturals i socials, comença el curs escolar, canvia la programació dels mitjans de comunicació... Molta gent retorna, en definitiva, als seus hàbits quotidians després del període "excepcional" de l'estiu.



Així doncs, el dia 1 de novembre se celebra la festivitat de Tots Sants, dedicada al record i la relació amb els difunts. Aquest dia assenyalat és tradició visitar els cementiris i dipositar corones i rams de flors sobre les tombes dels familiars i amics. Aquests espais de repòs, normalment tranquils i silenciosos, s'omplen aquest dia de gent, de flors i de vida.


A les illes, les tradicions de tipus religiós es complementen amb d'altres més alegres com són el costum d'obsequiar els infants amb rosaris fets de dolços i fruites confitades, i les postres típiques d'aquestes dates: els bunyols a Mallorca i Menorca, i els panellets de pinyons a Eivissa i Formentera. 



Segons les nostres tradicions eivissenques, les festes d’hivern s’inicien amb la celebració d'aquesta festa dedicada als difunts els dos primers dies de novembre, amb la trencada de pinyons, menjar magranes i panellets la tarda de Tots Sants, acabada la qual no s’ha de retirar res del que hi ha damunt la taula, sinó que es deixa la taula parada i un llumet d’oli encès tota la nit per tal que les animetes dels difunts familiars visitin la casa i puguin compartir el menjar de festa.

El dia de Tots Sants els infants dels entorns urbans i rurals de les Pitiüses s’aplegaven entorn de la recollida de fruits secs (pinyons, nous, avellanes, cacauets...) i fruites del temps (magranes, caquis, nesples, serves madures), feta entre familiars i vesins. Donat el sentit religiós de la festa, hi havia un record per les ànimes dels difunts, en la fórmula de petició i recollida:

- Què hi ha res, per les ànimes?
- Ni res pels cossos.
- Idò mal te caigui el cul a trossos!
- I tu el recullis a mossos
- Per mi ses molles, i per tu els ossos.


TrencadaPinyons2010.jpgEls infants, provistos de bosses, macetes i trencapinyons, una vegada feta la recollida (en la qual es podia incloure algun panellet), es reunien a lloc adient i proper de l’entorn, per tal de compartir fruits. S’amenitzava l’acte amb força de jocs infantils. A les cases, a l’entrada de la nit, es reunien els familiars per resar el rosari comunitari dedicat als difunts. Acabat aquest, es feia la trencada familiar. Diumenge matí, a Vila, els infants es penjaven els collarets de Tots Sants, regalats pels padrins.

Fonts: IEEAPREP



Tinc castanyes  (Plats bruts)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada