dijous, 24 de maig de 2018

Tallers de conversa juliol i agost 2018


Dates dels tallers:
- del 2 de juliol al 3 d'agost
- del 6 d'agost al 7 de setembre


Nivells: A2, B1, B2, C1 i C2
Inscripció: de l'1 al 20 de juny


A Eivissa els cursos es fan a la Biblioteca Vicent Serra Orvai, a les Oficines municipals de Sant Jordi de ses Salines. C. de la Plaça Major, 9.

HORARIS:

Preu: 10 euros (Vegeu el document "Reducció de l'import de la matrícula")


Més informació al Centre Català d'Eivissa, C. Bes, núm. 9, 3r pis. Tel. 971 39 80 26.

dimecres, 16 de maig de 2018

Comencen les proves escrites de català!

Els alumnes de B1 seran els primers a enfrontar-se a les proves el dia 17 de maig, seguiran els de B2 el dia 22 de maig i finalment ho faran els d'A2 el dia 29 de maig.
Les proves a Eivissa es fan a l'IES sa Colomina a les 16:30h.
Molta sort i molts encerts! 
Endavant! El primer pas ja fa mesos que el vau donar!



dimecres, 11 d’abril de 2018

Viu la Diada de Sant Jordi!





Qui va matar el drac? Sèrie d´animació de 5 capítols sobre la llegenda de Sant Jordi, s'intenta parodiar d'una manera còmica i diferent com es va acabar realment amb la vida del Drac de Sant Jordi. https://vimeo.com/user3623380             

dimarts, 3 d’abril de 2018

Enjogassa't

Si vols aprendre divertint-te, juga amb Arrancalèxic, Bufaaccents i Tombaerrors.
El joc s'adapta al Marc Comú Europeu d'Aprenentatge de Llengües.
Enllaç: https://goo.gl/XneJJZ



Quan obres un llibre, comença una nova aventura. El 23 d’abril, Sant Jordi, les aventures t’esperen al carrer.

Recomanacions literàries









 









 

 

dijous, 29 de març de 2018

Plats típics eivissencs de Pasqua: cuinat i flaó

Per aquestes dates són dos els plats típics eivissencs (salat i dolç) que convé tastar: el cuinat i el flaó. Us agraden? Els heu tastat, els sabeu preparar?


Més informació sobre el cuinat (història, preparació...):   

El flaó (Clica sobre les imatges per llegir millor la informació)




dilluns, 5 de març de 2018

dissabte, 3 de març de 2018

DIA DE LA DONA: POEMES

* Aquest diacrític ja no hi és! 
DIACRÍTIC

dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna 

que violent és un accent
quan no fa prou diferència.
                   (Mireia Calafell)



La cantant Maria del Mar Bonet recita un poema de la poetessa sueca Edith Södergran: Nosaltres les dones.


Nosaltres les dones som molt a prop de la terra.
Demanem als ocells que esperen de la primavera.
Acollim el pi despullat dins els nostres braços.
Cerquem en la posta de sol senyals i consells.

Vaig estimar un home,
ell no creia en res.
Arribà un dia feixuc amb els ulls buits.
Se n'anà un dia gelat amb l'oblit sobre el front.
Si el meu fill neix mort, és seu.

Perquè cercaves una flor i vares trobar un fruit.
Cercaves una font i vares trobar un riu.
Volies una dona i trobares una persona,
i et sents desenganyat.

divendres, 2 de març de 2018

8 de març, Dia de la Dona



    
    Cançó de fer camí (M. Mercè Marçal)

concursoWEB.jpg
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
    -i serem quatre, serem cinc!-
    i els nostres ulls, estels esparsos,
    oblidaran tots els confins.

    Partim pel març amb la ventada,
    i amb núvols de cor trasbalsat.
    Sí, serem vint, serem quaranta,
    amb la lluna per estendard.

    Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
    ens trobarem a plena mar.
    Arreu s'escamparà la vida
    com una dansa vegetal.

    Dins la pell de l'ona salada
    serem cinc-centes, serem mil.
    Perdrem el compte a la tombada.
    Juntes farem nostra la nit.


CEPA PITIÜSES.jpg

dijous, 1 de març de 2018

Any M. Aurèlia Capmany

L’any 2018 també es commemoren els 100 anys del naixement de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), novel·lista, dramaturga, assagista, traductora, activista cultural, antifranquista i feminista.
Ara que celebrarem el Dia de la Dona la recordam especialment amb un dels seus textos:

"Potser no llegiràs aquesta carta si començo advertint-te que he comès un assassinat. Et preguntaràs, potser, per què jo, una assassina, tinc el desvergonyiment de tutejar-te com si forméssim part del mateix medi, de la mateixa família, de la mateixa estructura moral. Comprenc la teva sorpresa; però, si fas el cor fort i segueixes llegint, t’adonaràs que entre tu i jo no hi ha altra diferència que aquesta: tu no has comès l’assassinat. I aquesta carta et va adreçada per convèncer-te, per aconseguir que tu esdevinguis també una assassina..."
("D'una assassina a una dona de bé", dins del llibre Cartes impertinents)

Cartes impertinents
"Vaig somriure, doncs, una vegada més, i vaig dir-li: 
- Ets tan comprensiu! No sé pas per què porto una vida tan inútil. 
I en aquell moment, l'àngel de la llar, satisfet, em mirava, des de l'altre cantó de la sala, des del fons del mirall. 
No vaig deixar de somriure, ni de fer la veu dolça, perquè no volia que aquell endimoniat àngel de la llar se m'escapés. Havia comprès que si deixava de somriure desapareixeria. Mai no havia estat tan amable com aquells dies. Em sentia a mi mateixa dient: «Sí estimat... Sí, estimat», com en les traduccions de les novel·les angleses. Somrient així vaig perseguir el meu àngel per tots els racons de la casa. I una tarda, una de les tardes més avorrides de la meva vida, mentre el meu marit feia migdiada, bo i assegut a la butaca, vaig veure l'àngel estintolat a la paret, entre la televisió i el cove de la roba neta. Vaig fer un salt elàstic i vaig engrapar-li just el coll. Vaig prémer fort, amb tota la meva ànima i vaig veure, amb els meus propis ulls esverats, com l'àngel es fonia. Hi va haver una lleugera escampadissa de plomes, res més. Quan el meu marit es va despertar em va dir: 
- Ja t'ho deia jo, que s'havien de recosir aquests coixins. 
- I tant  -vaig contestar-. Els homes de la casa haureu d'apuntar-vos a un curs de recosir coixins, estimat. 
L'«estimat» em quedava com un tic nerviós que ja quasi ha desaparegut del tot. 
He de confessar que, al primer moment, em vaig sentir una mica desemparada. Sense el meu somriure habitual i sense la meva contesta amable, havia de resoldre a cada instant què contestaria, quina havia de ser la meva opinió. 
- Com has canviat! -em deien parents i amics. 
Al primer reclam del marit ja vaig saber contestar-li: 
-Tinc una feina urgent, amor meu. Quan acabi estaré per tu. 
I quan arriben els meus fills de col·legi els dic: 
- Quan truquin per telèfon, pregunteu primer de part de qui, i si no és ningú de la llista digueu que no hi sóc. I ara tanqueu la porta, tresors de la mareta. 

Em queden encara frases fetes dels vells temps d'amabilitat, però ja no sóc dolça i comprensiva, i he recobrat a poc a poc el meu propi rostre. Cada u hi diu la seva, és clar, i hi ha qui afirma que m'he tornat insuportable. Però em suporten, naturalment, com jo abans els suportava. 
Aplica't la història, senyora de bé, i creu-me: si vols fer alguna cosa de bo en aquest món, i no et resignes a ser un esbós de persona, assassina l'àngel de la llar; només així començaràs a viure."

Vinyetes extretes del llibre "Dona, doneta, donota" de M.Aurèlia Capmany (amb il·lustracions d'Avel·lí Artís Gener).

M. Aurèlia Capmany, una dona lliure (vídeo)

Premi Ramon Llull al poeta eivissenc Manel Marí a títol pòstum.


           Jo soc la veu

           Jo soc la veu que han fet la veu d’uns altres 
           desteixint balbucejos, remors i altres consignes,
           i si em tremola el llavi com li tremola a uns altres
           és per haver admès l’eco d’un esperit-diable
           que ha corsecat el coll amb tanta i tanta cendra.

           Soc la veu i la cendra, i ja m’hi fot
           no poder encomanar cap altre encant més alt,
           tanmateix puc jurar que encara em vibra amb força
           el puny quan s’afaiçona pel nervi i per l’espasme,
           vull dir, no he mort del tot, no he diluït encara
           la veu entre les veus, la cendra entre les cendres,
           i mastego encenalls per escopir l’incendi:
           jo soc la veu d’uns altres que frisa per cremar-se
           i per cremar els ignífugs fragments de morals fetes.

                                                                                  (Tavernàries)
Antologia:

dimarts, 6 de febrer de 2018

dimecres, 31 de gener de 2018

L'assassinat del Feble

Un dels maldecaps més grans dels alumnes de català són els pronoms febles. En aquest relat ho podeu comprovar. 


diumenge, 28 de gener de 2018

Què hauria passat si...?

Per practicar l'ús dels verbs en condicional i prètèrit imperfet i plusquamperfet de subjuntiu per expressar hipòtesis, seguint el model del text "I si hagués estat nena", els alumnes de català B2 han escrit textos tan bons com aquest d'en Vicente Curbelo:


Què hauria passat si…?

Des d’aquell fatídic dia de feia deu anys, en Marc no havia volgut saber res de futbol. Totes les seves samarretes del Barça, inclosa la signada per en Messi, havien estat cremades en el foc de l’oblit. La mateixa sort havien patit les seves pilotes, botes, mitjons…

I ara que ja no vivia amb els seus pares, l’habitació del seu pis de solter no conservava cap record relatiu a la seva triomfant, però curta carrera esportiva.

En Marc havia estat la millor promesa del futbol pitiús durant dos anys seguits i els grans equips ja començaven a picar la porta. Però aquell fatídic dia de feia deu anys, el seu genoll dret havia fet crac en el pitjor moment possible. D´aquella trencada de lligaments creuats no s'havia recuperat mai.

Avui, com cada dia, mentre esmorzava un dònut a correcuita cinc minuts abans d´anar-se'n a treballar, en Marc va imaginar on hauria pogut ser ara si aquella maleïda lesió no s´hagués esdevingut.

Què hauria passat si aquell dia hagués sortit del camp amb tres gols a la butxaca, com quasi sempre, davant dels caçatalents del Barça? Potser hauria sortit de l’illa, potser hauria continuat fent el que millor sabia fer, córrer amb una pilota cosida al seu peu esquerre, xutar, guanyar partits. Tal vegada hauria arribat al primer equip i ara seria un jugador professional, ric, un ídol amb tot el cos ple de tatuatges, admirat per al·lots i al·lotes. I potser ara jugaria al mateix equip d´en Messi.

La seva vida, en canvi, corresponia la de d´un al·lot corrent. Treballava en un supermercat de Vila vuit hores al dia per vuit-cent euros. Vivia sol des que es va barallar amb el seu pare i el seu aspecte desarreglat no provocava sospirs entre les dones.

I aquell dia, després de deu anys , va decidir desterrar la tristesa i el desànim de la seva vida, va decidir perdonar el seu genoll i deixar de pensar que hauria passat, per a començar a imaginar con viuria la resta de la seva vida.

Vicente Curbelo
CAT B2 Expressió escrita 9-1-18

dijous, 25 de gener de 2018

Els nostres millors regals de Reis

Després de llegir l'article de Carles Capdevila "Els millors Reis de la meva vida", els alumnes de català B1 i B2 han recordat també quins van ser els seus.
Aquí en teniu una mostra.


dimarts, 2 de gener de 2018

2018, Any Pompeu Fabra


El 2018 se celebra el 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana normativa.

Vols saber més sobre Pompeu Fabra? Amb aquest joc interactiu ho pots fer. Clica sobre la imatge o en aquest enllaç per accedir-hi: 

En aquest altre enllaç pots sentir-lo parlar sobre les varietats dialectals del català: 
https://drive.google.com/file/d/1-WjbfrQW9YkLGWYVrF6oSAfZJbYJQofA/view

A Eivissa podem passejar per un passeig de dedicat a Pompeu Fabra. Saps on és?