diumenge, 28 de gener de 2018

Què hauria passat si...?

Per practicar l'ús dels verbs en condicional i prètèrit imperfet i plusquamperfet de subjuntiu per expressar hipòtesis, seguint el model del text "I si hagués estat nena", els alumnes de català B2 han escrit textos tan bons com aquest d'en Vicente Curbelo:


Què hauria passat si…?

Des d’aquell fatídic dia de feia deu anys, en Marc no havia volgut saber res de futbol. Totes les seves samarretes del Barça, inclosa la signada per en Messi, havien estat cremades en el foc de l’oblit. La mateixa sort havien patit les seves pilotes, botes, mitjons…

I ara que ja no vivia amb els seus pares, l’habitació del seu pis de solter no conservava cap record relatiu a la seva triomfant, però curta carrera esportiva.

En Marc havia estat la millor promesa del futbol pitiús durant dos anys seguits i els grans equips ja començaven a picar la porta. Però aquell fatídic dia de feia deu anys, el seu genoll dret havia fet crac en el pitjor moment possible. D´aquella trencada de lligaments creuats no s'havia recuperat mai.

Avui, com cada dia, mentre esmorzava un dònut a correcuita cinc minuts abans d´anar-se'n a treballar, en Marc va imaginar on hauria pogut ser ara si aquella maleïda lesió no s´hagués esdevingut.

Què hauria passat si aquell dia hagués sortit del camp amb tres gols a la butxaca, com quasi sempre, davant dels caçatalents del Barça? Potser hauria sortit de l’illa, potser hauria continuat fent el que millor sabia fer, córrer amb una pilota cosida al seu peu esquerre, xutar, guanyar partits. Tal vegada hauria arribat al primer equip i ara seria un jugador professional, ric, un ídol amb tot el cos ple de tatuatges, admirat per al·lots i al·lotes. I potser ara jugaria al mateix equip d´en Messi.

La seva vida, en canvi, corresponia la de d´un al·lot corrent. Treballava en un supermercat de Vila vuit hores al dia per vuit-cent euros. Vivia sol des que es va barallar amb el seu pare i el seu aspecte desarreglat no provocava sospirs entre les dones.

I aquell dia, després de deu anys , va decidir desterrar la tristesa i el desànim de la seva vida, va decidir perdonar el seu genoll i deixar de pensar que hauria passat, per a començar a imaginar con viuria la resta de la seva vida.

Vicente Curbelo
CAT B2 Expressió escrita 9-1-18

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada